Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
(Konstantinos P. Kavafis. Ítaca)
L'obra final mai és el final, és el principi d'un altre moment, el començament d'una nova obra. El procés creatiu és, de fet, aquest camí llarg, ple d'aventures i coneixences. El poema de Kavafis, en qualsevol dels camins, viaranys o senders pels quals transcorro, m'acompanya i em dóna tots els perquès que em porten al primer instant de la seva lectura.
